lunes, 15 de enero de 2018

El "trenet" de Benimaclet, els inicis

EL "TRENET" DE BENIMACLET, ELS INICIS

Sense cap dubte el trenet va ser un mig de comunicació que va transformar Benimaclet, comunicant el nostre poble en la ciutat en escassos minuts. Fins a eixe moment per a arribar a la ciutat s'havia de caminar per camins fangosos o, els més pudients, utilisar l'antiga diligència que acostava fins al Pont del Real.

La Societat Valenciana de Tranvies, fundada el 16 de giner de 1885 per Joan Navarro Reverter, contava en permís per a realisar l'estudi d'un tramvia de vapor des de la ciutat de Valéncia fins a la localitat de Llíria. No obstant, en 1886 es va formular una petició al govern central per a canviar la concessió per la d'un ferrocarril econòmic.

Les obres varen començar el 3 d'agost de 1887 i en a penes un any varen ser finalisades el 18 de juliol de 1888. La llínea contava en un total de 26,800 km entre l'estació central de Valéncia (posteriorment coneguda com la del Pont de Fusta o popularment estacioneta) i la de Llíria.

Per l'èxit de la llínea recent creada, la Societat va iniciar la construcció de la llínea denominada Del Grau de Valéncia a Bétera en ramal a Rafelbunyol. Les obres d'esta llínea es varen dividir en tres fases. En la primera es va construir el ramal que conectava l'estació de l'Empalme en Burjassot en Bétera, que contava en una llongitut de 14,600 km, sent inaugurat el 21 de novembre de 1891. En la segona fase es va construir el ramal que conectava l'estació del Pont de Fusta en El Grau, passant per Benimaclet, en una llongitut de 5,800 km, sent inaugurat el 7 de juliol de 1892. Finalment, en la tercera fase es va construir el ramal entre l'estació del Pont de Fusta i la localitat de Rafelbunyol de 13,300 km. Este tram es va inaugurar per fases, aplegant el tren a Alboraya el 17 de març de 1893, a Museros el 27 de juliol i a Rafelbunyol el 18 de novembre d'eixe mateix any. En estudi va quedar l'ampliació d'eixa llínea fins a les localitats de Puçol i Sagunt, si ben mai es va portar a terme.

En 1917 va ser fundada la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia, a partir de la fusió de la Societat Valenciana de Tramvies i la Compagnie Génerale des Tramways de Valence (Espagne) Société Lyonnaise dedicada a l'explotació dels tramvies urbans de la ciutat de Valéncia i coneguda popularment com la “Lionesa” pels problemes de pago d'imposts d'esta última, ya que es tractava d'una companyia estrangera.

La nova companyia (rebatejada popularment com Cacaus, Tramussos, Faves i Vi) va ser l'encarregada de gestionar els ferrocarrils de via estreta de la ciutat de Valéncia durant 47 anys. El gran aporte d'esta companyia va ser l'electrificació de les vies en la llínea que comunicava l'estació del Pont de Fusta en la del Grau.

L'Estació de Benimaclet estava unida en l'estació del Pont de Fusta per trens cada 15 minuts i el trayecte se fea en 10 minuts en una única parada en l'Apeadero de Benimaclet (situat en el carrer Valéncia – actual Baró de San Petrillo). El servici s'iniciava abans de les 5 de la matinada i acabava a les 22 hores. En estiu, per la Fira de Juliol s'ampliava el servici en trens nocturns.


En 1930 la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia va inaugurar un Barri de casetes econòmiques per als seus empleats en Benimaclet. L'elecció de Benimaclet va estar determinada per la proximitat a la gran ciutat, la bona comunicació i els bons terrenys. A partir d'aquell moment molts empleats de la Companyia passaren a viure en Benimaclet.

El trenet va dur la modernitat i prosperitat de Benimaclet, pero desgraciadament també dugué els inevitables accidents que acabaren en la vida d'alguns dels seus veïns. Alguns dels accidents els descriu la prensa. En 1928 va ser atropellat un veí que passejava prop de les vies i va quedar enganchat al tren, arrastrant-lo fins a l'estació. En 1932 una criatura de quatre anys va ser destrossada pel tren al seu pas per la Senda de la Carrasca.

En Setembre de 1928 el diari “El Pueblo” narrava el primer accident: “Alrededor de las tres de la tarde de ayer, fué llevado a la casa de Socorro del Museo un hombre de unos 45 años, que había sido arrollado por el tren eléctrico ascendente, número 1109, de la línea del Grao, al llegar el referido convoy a la estación de Benimaclet. Al ser reconocido por los médicos vieron que el desgraciado había fallecido, por que se limitaron a dar aviso del hecho al juzgado de guardia, que era el del distrito de Serranos. Según nuestras noticias, el interfecto paseaba por la vía en compañía de un amigo llamado Andres Sayas Estevan y al llegar al cruce con el camino de Alboraya, unos 300 metros antes de llegar a la Estación de Benimaclet, pasó un tren, cuyo furgón de cola enganchó con uno de los estribos las ropas de aquél, arrastrándole largo trecho, hasta que al parar en la estación antes citada el convoy, fue recogido y traído a Valencia, donde llegó ya cadáver. Sólo se dabe que se llamaba Pedro. El juzgado de guardia se personó en la Casa de Socorro mencionada, ordenando el traslado del cadáver al depósito judicial.”.


En Juliol de 1932 llegiem en “Las Provincias”: “A las doce y media de hoy, un tren eléctrico de la línea del Grao atropelló en el paso a nviel del Camino de Vera a un niño de cuatro años llamado José Corell Balaguer, hijo de una familia domiciliada en la Senda de la Carrasca, poblado de Benimaclet. El cuerpo de la infeliz criatura quedó horriblemente destrozado. En el lugar del suceso se personó el juzgado de San Vicente, ordenando el levantamiento del cadáver y su traslado al depósito”.

viernes, 12 de enero de 2018

Benimaclet en 1646

BENIMACLET EN 1646


En l'any 1646 es va realisar un cens de la població del Regne de Valéncia. En aquells temps estava a punt d'acabar el regnat de Felip III de Valéncia (IV d'Espanya). Els censos se realisaven en una funció recaudatoria. Servia per a saber quins ciutadans havien de pagar imposts. En ells només apareixia el cap de la familia (que era el home de la casa o la viuda).

El personage més important del poble era el Justicia, lo que hui seria l'alcalde. El 'justícia' era el càrrec municipal que durant l'existència dels Furs del Regne de Valéncia (1238-1707) s'encarregava dels temes judicials. De les causes penals se ocupava el justícia criminal i de les civils el justícia civil. Abdós eren triats por un any por el mètodo de l'insaculació de les "bosses" de ciutadans i de la de cavallers, alternativament. En els pobles més menuts, com Benimaclet, només hi havia un Justicia que eixercia tota la justícia. A banda en el nostre poble teníem un “llochtinent del Justicia” que ocupava el seu lloc quan s'absentava el Justicia.

Atres personages importants eren els Jurats eren l'orgue eixecutiu suprem de govern de la ciutat durant l'época foral. L'institució estava formada per quatre prohoms o ciutadans i dos cavallers i generosos —la menuda noblea urbana—, elegits per un any. Benimaclet contava en dos jurats (lo equivalent als regidors en l'actualitat).

El cens de 1646 comença aixina:

Certifique yo, Miquel Joan Conca, notari, que en lo Lloch de Benimaclet los Justicia i Jurat de dit lloc per execució de la Carta dels Señors elects dels tres estaments del Regne de Valencia de tretse de Octubre del corrent ab acte rebut per mi en vintyhuit del dit mes de octubre me han donat lo manifest de tots los vehins y habitadors y de les cases del dit lloch y de la parrochia de aquell que son los seguents:
Joan Baró, Justicia de dit lloch
Joseph Monañes, Jurat
Matheu Verguer, Jurat
Miquel Martí, llochtinent de Justicia
Antoni Morella
Dorotea Comes y de Corretger, viuda
Pere Aygues
Joseph Ribarroja
Jaume Murla
Frances Andres
Gillem Boyra
Pere Julià
Joseph Soler
Joseph Julipa, moliner
Christofol Perchana
Frances Fort
Geronyma Lluca
Joan Aygues
Susanna Soler, donzella
Joseph Esteve
Christofol Gomez
La viuda de Martorell
Magdalena Corretger y de Sarso, viuda
Melchior Vicent
Joan Balançat
Batiste Comes
Joan Soler
Luciana Francisca Marti i de Fores, viuda
Frances Andres
Joseph Valls
Balthasar Vicent
Joan Recurt
Joseph Corretger
Joseph Marti
Joan Escuder
Mestre Pere Albufera
Matheu Bou
Joan Verger
La viuda de Joan Escuder
Joseph Marti
La viuda de Joan Greses
Andreu Brocal
Miquel Brocal
Joseph Marti, menor
Joan Rocafort
Macia Verger
Gaspar Senent
Batiste Almenar
Joseph Rodrigo
Grayda Escriva y de Dies
Vicent Micó en una Alqueria
J. Rodrigo en la Alqueria de Nasayes
J. Furio en la Alqueria de Gargallo
Pere Guardia
Pere Melia
Domingo Labayla
Berthomeu Farinos
Miquel Sales
Frances Suay
Antoni Blat, moliner
Sinio Periz
Vicent, estager de Joseph Gomez
Nadal Galindo
Vicent Serda
Mosen Pere Royo, Rector
Thomas Terhuel."

Per lo tant Benimaclet contava en 1646 en un total de 66 veïns, que equivalien a 300 ànimes (com només se tenia en conte el cap de família, s'han d'afegir les dones, fills i demés familiars al càrrec). En l'introducció al cens se nos indica que son els habitants del poble i de la Parroquia de l'Assunció, per lo tant inclou l'horta de Benimaclet.

S'enten que la majoria dels habitants són llauradors, quan no és aixina se fa menció a la professió: tenim dos moliners, un rector, un mestre i un estager.
Se nomenen dos alqueries de Nasayes i de Gargallo, és de supondre que tindrien una importància significativa quan se varen ressenyar.


lunes, 8 de enero de 2018

Els cassinos de Benimaclet

ELS CASSINOS DE BENIMACLET

Un cassino cultural o cassino recreatiu és un tipo de societat de recreació, sorgida en Espanya durant el sigle XIX. Són clubs privats, oberts només als seus socis, inicialment la burguesia i les classes altes i a principis del sigle XX ya estaven oberts a tota la població i s'estengueren des de les ciutats als pobles.

Els cassinos recreatius varen aplegar a Espanya per influència europea de societats com els clubs de cavallers britànics. El terme «club», no obstant, va tardar més en introduir-se en el llenguage espanyol que l'italià «cassino», o «círcul», d'influència francesa.

El naiximent dels cassinos culturals i recreatius va tindre lloc durant la transició política entre l'antic règim i el sorgiment del lliberalisme constitucional del periodo isabelí. Emergia la necessitat d'espai de sociabilitat i de comunicació entre els elements de les noves classes poderoses, burguesia i els nobles. Molts dels cassinos varen nàixer inicialment dels cafens de tertúlia. En el registre de societats del Ministeri de la Governació de 1882 figuraven 1.568 cassinos i societats de recreació, més de la mitat del total del cens. A finals del sigle XIX la sifra es va situar al voltant de 2.000 societats de recreació.

Els cassinos eren lloc de sociabilisació i recreació. Les activitats més freqüents entre els seus socis eren la llectura —periòdics i llibres—, concerts, balls i els jocs permesos, com el billar, l'escacs, el dòmino i els naïps. Fins a la Llei d'associacions de 1887, la discussió política estava també expressament prohibida.

En Benimaclet naixqueren 3 cassinos, els veïns de Benimaclet s'acostaren a cadaún d'ells segons les seues inclinacions polítiques, religioses o socials.

Cassino Parroquial
- El “Cassino Parroquial”, “Círcul Catòlic”, “Patronato” o “La Falange”. Situat en el cantó entre el carrer Valéncia (actual Baró de San Petrillo) i el carrer Leonor Jovani i hui desaparegut. Naix com un cassino catòlic gestionat per la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet. En principi se reunixen en ell els llauradors catòlics de Benimaclet entorn a la Cooperativa Sant Josep. Durant l'época de la República passà a ser el cassino de la Dreta Regional Valenciana. En acabar la Guerra Civil va ser expropiat per La Falange, el partit únic del franquisme, tornat a mans parroquials en 1967. L'edifici va ser derribat en la década dels 80 i canviat per un solar en el carrer Masquefa per a construir una nova parròquia, que finalment no es va construir.
En el primer pis estigueren situades les “Escoles Parroquials”.
El cassino disponia d'un frontó per a jugar a pilota. Benimaclet donà diversos jugadors de pilota. Durant les festes de Benimaclet es realisaven campeonats. En estiu el frontó se convertia en un cine-terrassa d'estiu on se proyectaven películes de calitat.
A banda disponia d'un teatre per a arts escèniques on se realisaren diversos actes culturals. Tots els dumenges de vesprada se representaven obres per part d'una companyia de teatre amateur de Benimaclet.
També tenia sèu en este cassino la Penya colombofílica de Benimaclet. En el poble hi havia gran afició als coloms. Moltes de les cases de Benimaclet disponien de colomers en les seues teulades. En el cassino se reunien els membres de la penya per a fer les seues apostes i transaccions.

Cassino Comercial
- “Cassino Comercial” Centre Republicà La Llibertat. Situat en el carrer Valéncia número 39 va ser construit en 1904, hui és la casa de la pintora Pepa Nicolau. Va nàixer com la seu del partit Republicà de Blasco Ibàñez, el P.U.R.A. Ací acodia a sovint Blasco Ibáñez a fer mínting i trobar-se en les gents afins de Benimaclet. També se conta que assistiren ad este cassino personages com Sorolla o Benlliure. Era el més menut dels cassinos de Benimaclet. Disponia de les típiques tauletes per a jugar a les cartes i un bon billar. Va ser famós pels seus campeonats de truc.


Cassino Musical en 1930
- “Cassino Musical” La sèu del Centre Instructiu Musical de Benimaclet. Situat en el carrer Valéncia (cantó en Enric Navarro), en el cantó opost al Cassino Parroquial. Era l'edifici de més envergadura dels tres i l'únic que seguix en funcionament en l'actualitat. En la planta baixa dispon d'un bar, escenari i taules per als socis i en la planta alta dispon d'aules per a l'ensenyança musical. En acabar la Guerra Civil el local va ser expropiat per la “Sección Femenina” de la La Falange. En els anys 50 se va conseguir revertir el local per al Centre Instructiu Musical. A pesar d'este periodo en que nominalment va dependre de La Falange, este cassino va ser el més cultural de tots i el més apolític. En ell se celebraven durant tot l'any velades musicals, poètiques, teatrals,... en gran concurrència per part del poble.

domingo, 31 de diciembre de 2017

¡Bon Any 2018!

Els administradors del blog Poble de Benimaclet vos desigem un feliç any 2018 a tots els que llegiu les nostres entrades. Esperem que este any duga a Benimaclet el desijat descans nocturn, les infrastructures d'equipament bàsics durant anys reclamades i que no se perda l'identitat i les tradicions de l'antic Poble de Benimaclet. 


domingo, 24 de diciembre de 2017

Bon Nadal 2017

BON NADAL 2017

L'equip que formem Poble de Benimaclet vos desigem a tots els lectors un Bon Nadal i Bon Any 2018. Esperem seguim oferint-vos tota l'informació i història del nostre poble. Moltes gràcies per estar al nostre costat.


domingo, 17 de diciembre de 2017

El Belem de Benimaclet

EL BELEM DE BENIMACLET


El Belem o Naiximent és la representació plàstica del naiximent de Jesucrist, que se sol expondre durant les festes de Nadal en llars, iglésies, comerços, etc. La construcció i exhibició de belems forma part de la llitúrgia nadalenca en moltes parts del món, especialment en la tradició catòlica. Pero més allà del fet religiós, el belem és una exaltació de la cultura rural i el món pastoril on es recreen les montanyes, els rius i els que treballen la terra en les seues mans. En les llars, montar un belem és una activitat especialment lúdica per als chiquets.

La primera celebració nadalenca en la que es va montar un belem per a la commemoració del naiximent de Jesucrist va ser en la Nit de Nadal de l'any 1223, realisat per Sant Francesc d'Assís, en una cova pròxima a l'ermita de Greccio (Itàlia). L'escena del naiximent de Crist no va ser representada en figuretes i miniatures d'objectes quotidians, com fem actualment, ni persones, encara que per a l'ocasió Sant Francesc sí va utilisar animals. Es va celebrar la missa nocturna acompanyada d'una representació simbòlica de l'escena del naiximent, per mig d'un pesebre (sense chiquet) en el bou i la mula, basant-se en la tradició cristiana i els Evangelis apòcrifs.

En el sigle XVIII en Amèrica, despuix de la dissolució per decret papal de l'orde dels jesuïtes, els franciscans varen ocupar el seu lloc i varen usar els belems com a mètodo d'evangelisació. Allí són habitualment anacrònics, ya que inclouen animals i plantes americanes, que en Palestina no es coneixien en temps de Jesús, pero que recorden el caràcter rural de l'escena. Esta peculiaritat es deu també a que en la part llatinoamericana situada en l'Hemisferi Sur del planeta, en Nadal no se celebra el solstici d'hivern, sino el de l'estiu, per lo que el clima i els productes agrícoles suramericans són molt diferents als europeus i palestins.

Els països belemistes són, en Europa: Espanya, Portugal, França, Itàlia, Alemània, Àustria, Hongria, Chèquia, Eslovàquia i Polònia; aixina mateix són construïts en tota Llatinoamèrica i en l'actualitat en els Estats Units. La tradició de les iglésies protestants no és aficionada al belem, pel seu orige iconoclasta.

En Benimaclet venia construint-se un gran belem des de fa unes décades en el carrer Puçol, primer en el local que va ser l'Orchateria Tur i més tart en els locals parroquials font al Forn de Cuenca. Desgraciadament en els últims anys no s'ha montat aquell gran belem, pero podem vore una versió reduïda dins de l'Iglésia Parroquial de l'Assunció.


L'entrada per a visitar el Belem és gratuïta i lliure i se pot realisar sempre que l'Iglésia estiga oberta, si no s'estan celebrant ceremònies des de principis de Decembre fins a la finalisació de les festes nadalenques.



Totes les imàgens són del belem  Benimaclet de l'any 2017

sábado, 16 de diciembre de 2017

Commemoració del 75 Aniversari imàgens Sants de la Pedra

COMMEMORACIÓ DEL 75 ANIVERSARI DE LA BENEDICCIÓ DE LES IMÀGENS DELS SANTS PATRONS ABDO I SENENT

La Parròquia de l'Assunció de Nostra Senyora i la Confraria dels Sants Patrons han preparat els següents actes per al Dissabte 16 de Decembre de 2017

A les 17 hores, entronisació de les imàgens dels Sants Patrons en la porta de l'Església Parroquial.

A continuació, ofrena de fruts per banda dels llauradors. Ad esta ofrena podran sumar-se totes les persones que desigen fer-ho, entregant aliments no peridors. Tot lo entregat se portarà al Menjador de Sant Josep de Càritas Parroquial, al Cottolengo del Pare Alegre i als veïns necessitats de Benimaclet.

Una volta finalisada l'ofrena, tindrà lloc una "Dansà" i en acabant actuarà el Grup de Danses l'Aixovar.

Tots els actes estaran amenisats en Tabal i Dolçaina.

A les 19:15 hores. Les imàgens dels Sants, seran introduïdes en l'Església Parroquial per a presidir una eucaristia.


A les 19:30 hores. Santa Missa a l'estil de l'Horta en acció de gràcies als Sants Patrons Adbó i Senent.

viernes, 1 de diciembre de 2017

Jaume Serra, l'últim Senyor de Benimaclet

JAUME SERRA, ÚLTIM SENYOR DE BENIMACLET

En Pere Serra, Senyor de Benimaclet, va morir el día 12 de giner de 1392. En el seu testament, dictat anys abans en la vila d'Alzira, nomenava al seu fill Jaume successor del Senyoriu de Benimaclet.

El Senyoriu de Benimaclet era, per donació real de Jaume I, un Senyoriu hereditari a perpetuïtat, per lo que el Senyors podien vendre'l o deixar-lo com una herència a qui desijaren. El Senyor cobrava les rendes dels moradors de les cases i dels llauradors dels camps, pero no solia residir en Benimaclet. Només acodia en moments especials, con la presa de posessió.


El dia 24 de giner de 1393, reunit el poble de Benimaclet en la plaça del lloc de Benimaclet, se donava llectura a la clàusula del testament de Pere Serra en la que llegava el Senyoriu de Benimaclet a son fill Jaume. La representació de la comunitat local estava formada per:

Joan Ferrer; justícia,
Joan Garcia i Pere Llorenç, jurats,
Joan Rovira, mustassaf,
i els segünts veïns i habitants de Benimaclet:
Maimó Gil,
Miquel Garcia Calandri,
Bernat Espigol,
Guillem Rovira,
Ferrer Rovira,
Miquel Llorenç,
Berenguer Jacob,
Doménech Garcia,
Berenguer Cigar,
Doménech Ferrer,
Guillem Sancho,
Joan Gil junior,
Guillem Vidal,
Berenguer Alcomi,
Dídac Pérez,
Nadal Gil,
Ramon Soler,
Garcia Péreç,
Ramon Sancho,
Joan Pérez,
Nadal Vicent,
Jaume Adzarra,
Doménech Garcia,
Berenguer Garcia,
Bertomeu Garcia,
Miquel Piquer,
Jaume Garcia,
Pere Martí,
Jaume Llorenc,
Guillem Llorenç,
Garcia Pérez Calandri,
Berenguer Pérez i
Ferran Gil.

Una volta llegida i acceptada l'última voluntat de Pere Serra, tots els presents varen prestar jurament de fidelitat al seu nou Senyor sobre els Evangelis segons disponien els Furs del Regne de Valéncia, acte que, per a major cautela, va ser repetit per Maimó Gil, triat especialment en eixe moment síndic representant del poble. 

A continuació i per a finalisar l'acte, Jaume Serra jurava d'igual modo complir les obligacions que segons dits Furs li corresponien com a nou Senyor, comprometent-se expressament a respectar els usos, privilegis, llibertats i costums de dit poble, tal com ho varen fer el seu pare i predecessors.





En 1409 el Capítul de la Catedral de Valéncia va comprar el Senyoriu de Benimaclet, que va estar en la seua possessió fins a la Desamortisació en 1837.

Fonts:
El Señorio de Benimaclet, Parroquia Assunció de Nostra Senyora (1997)

miércoles, 29 de noviembre de 2017

El Campanar de Benimaclet

CONSTRUCCIÓ DEL CAMPANAR DE BENIMACLET, ANY 1730

Quan viagem per carretera, lo primer que veem quan nos acostem a un poble és el seu campanar. El campanar és un signe d'identitat dels pobles. Les seues funcions sobrepassaven les merament religioses i com vorem podien ser de lo més curioses.

La Parroquia de Benimaclet havia segut fundada en 1595 pel Patriarca Joan de Ribera, pero a començaments del segle XVIII encara no tenia campanar. Una volta el poble s'havia recuperat dels efectes de la Guerra de Successió els veïns se reuniren en la finalitat de construir un campanar per al poble de Benimaclet. Com podem vore colaborà gent del poble i de l'Horta (“les Alqueries”), tots se vorien beneficiats de la nova construcció.

Reproduïm l'acta a on consta este proyecte que se custodia en l'Archiu Parroquial de Benimaclet

“En lo primer de Janer, 1730.

Los ya de la plana mencionats -Batiste Almenar, Miguel Belenguer, Pere Rosell, Dionis Senent, Antoni Bartual, Favio Mencheta, Luys Almenar, Francisco Suay, Vicent Suay, Vicent Ciurana, Joseph Carbonell, Gaspar Monros, Batiste Galan, Pere Real, Miquel Serra, Vicent Ribarroja, Joseph Peleguer, Joseph Belenguer, Bartomeu Moreno, menor, Salvador Peleguer, Manuel Martorell, Nadal Galan, Macia Roca, Joseph Beltran, Joan Buch, Batiste Benites-, en presencia mia lo infraescrit, determinaren, decretaren y convingueren que es pase a posar en execusio lo campanar.

Y nomenaren pera Elets del Poble Pere Real y Favio Mencheta. y de les Alqueries a Joan Marques y Luys Almenar. y pera Depositari de les limosnes y lo que entrara en la Fabrica a Macia Roca.

Aixi mateix convingueren que en tot cas y lloch que atja lo pertret bastant y aixi mateix alguna porcio de diners pera comensar la obra del campanar, que els quatre Elets juntament en los Officials del Poble, obrers, puguen pasar a la part de començar la obra y elegir Obrer de Vila pera dita Obra.

Y para que conste fas la present en lo susdit dia, mes y any.

Lo Dr. Ramon Gerez, Retor de Benimaclet”

Com hem dit abans les funcions del campanar eren en primer lloc religioses, pero també civils. El tindre un campanar facilitava la vida dels habitants al tindre unes senyals de les que guiar-se per a controlar el temps. En aquells anys els rellonges no eren objectes comuns. A banda tenien una important llabor social.

Les principals senyals o tocs religiosos eren:
Anunci de la Santa Missa: Primer toc 30 minutos abans, Segon toc 15 minuts abans i tercer toc a l'hora dels començament.
Angelus: A les 12 del migdia
Toc de difunt: quan mor algun veí del poble.
Toc de glòria en els batejos.
Matrimonis, sacraments, funerals, festes patronals, processons, solemnitat, triduos, novenes, rogatives, quarantenes.
Mort i l'elecció del Pontífex Romà

Ús civic de les campanes de l'església:
Repics a les hores, miges i quarts: Era molt útil ya que els veïns no tenien rellonge i d'esta manera podien orientar-se en el temps.
Convocatòria del consell municipals.
Dols especials i avís de decesos en la població.
Perills per a la població: Incursions dels pirates, incendis, el toc de queda, la pesta

viernes, 24 de noviembre de 2017

Don Sebastià Zaragozà arriba a Benimaclet

DON SEBASTIAN ZARAGOZÀ ARRIBA A BENIMACLET





Don Sebastian Zaragozà i Zaragozà va naixer en la Vila (La Marina) en l'any 1907, era nebot del rector de Benimaclet, el Rector Miguel Zaragozà i Barber. Don Miguel havia arribat a Benimaclet en 1909.
Sebastian va passar en la casa Abadia de Benimaclet part de la seua joventut, mentres estudiava en la Ciutat de Valéncia. Una volta ordenat sacerdot va servir en les parròquies d'Orcheta, Jarafuel, Dénia i Borbotó.

En 1954 mor son tio, el rector de Benimaclet i es nomenat per a substituir-lo, lloc que ocupà fins a 1972 de forma titular i quedà com jubilat fins a 2002, quan va morir a l'edat de norantaquatre anys.

Durant la seua estància a Benimaclet hagué d'enfrontar-se a l'ampliació de l'Iglésia, la disgregació en noves parròquies, els moviments reformistes del Vaticà II,... El haver estat durant 48 anys en Benimaclet fa que moltes generacions de benimacleters el mantinguen en la memòria.

En motiu de la seua benvinguda el mestre Carles Salvador li dedicà unes poesies que reproduïm a continuació:

QUINTETA
Vibren els cors d'alegria
i dins del pit salten ja;
i l'entusiasme fa sa via
perque ve a la rectoria
el rector don Sebastià


DIA FELIÇ
Dia onze de juliol,
dumenge i pel dematí.
Dia de sol i de llum,
dia de tot blao de l'estiu.
Dia de vol de campanes
i de música i de crits;
de carcasses i de vitols
i de balcons ben guarnits.
L'Església, plena de gent
i plens d'alegria els pits....
...............
És que ja Don Sebastià,
el nou rector, està ací.


QUINTETA
Salutació calorosa
vos dóna la joventut
en paraula fervorosa...
Don SEBASTIÀ ZARAGOZA
¡¡que Déu vos done salut!!!


QUINTETA
Bé tindrà la bendició
el vell, el jove, el xiquet
aprofitant l'ocasió
que el rector pren possessió
el nostre Benimaclet.
Poble de Benimaclet