miércoles, 28 de septiembre de 2016

Apunts Històrics sobre Benimaclet (Emili Baro i Bori)

Apunts Històrics sobre Benimaclet

Per Emili Baro i Bori (1899-1936)

Reproduïm la publicació que apareix en el Programa de Festes de 1993, respectant l'ortografia original del text.


Nota dels Clavaris 1993: Perque trobem de molt d'interés per a Benimaclet, portem a estes fulles les del nostre programa de festes el treball que sobre el Lema:  "¡VINATEA!" que va presentar el poeta EMILI BARO I BORI en els Jocs Florals de l'any 1934 en Benimaclet.


----------------




A dos quilómetres de Valencia, i en mitj del camp, surgix el poblat de Benimaclet, rodejat dels millors jardins de l'horta valenciana. El nom de Benimaclet procedix dels moros,i per si hi havia algún dubte, en lo segle XVIII es trovà una inscripció cúfica sepulcral, en una casa de camp molt próxima al poblat, que conmemora les excelléncies de Mojamet Ben-Abdallah Ben-Sala Daula el Ansary, que “va morir en l'amistad d'Alláh» una nit del mes de juny de Fany 1001.

Fins que els cristians de Don Jaume I d'Aragó vingueren a conquerir allá per lo segle XIII el Regne Valencià, fon Benimaclet habitat per els africans que poblaben Iberia. Entonces foren repartides, com pa beneit, les propietats, que per moltes generacions venia disfrutant la muslímica raça.

Segons diu el “Llibre del Repartiment» L'alqueria de Benimaclet s'ajudica als germans García y Ximeno Pérez de Pina; i Chabás diu, en "El Archivo», qu'apart d'esta donació, que degué ser important, feu el Rei atres donacions de terra, horta i cases del terme de Benímaclet.

Es treball inútil buscar l'orige dels senyorius nostres en el mentat Llibre del Repartiment... El monarca Conqueridor somniaba ab un Reine completament lliure del poderiu feudal, sense atre senyor que el Rei, per aixó es va limitar en un principi a repartir la propietat, quin domini directe guardaba per a la Corona...

Pero havent-li fallat els plans económics al Conqueridor, ¡ fenli falta dinés, el Rei va concedir Senyorius a qui millor els pagaba, ja fora noble, com plebeu... i com estos prívilegis no consten en cap llegislatura, ni collecció diplomática ninguna, hi ha que buscarles entre els pergamins reals d'arxius públics ¡ privats.
l Respecte a Benimaclet consta que l'any 1285 es vengué per un tal Astruga a Bernat Planells, de qui el va adquirir Francés de Vinatea, en 1326  i al començar el segle XV el tenia Jaume Serra, seguent comprat més tard, en 1409, per el Cabildo de la Catedral.

Hui, Benimaclet, es un de tants caserius del nostre terme, pero el més alegre i simpátic, per que ha sabut conseguir el carinyo dels valencians, per que encara qu'estiga tan propet de Valencia, no ha perdut la seua personalitat propia, i seguix cultivant Ies  seues tradicions religioses Ies seues encantadores costums... que tant agreden als que tenim la ditja de coneixerles...

Entre els modests edificis, está l'Església, de modern aspecte, una mica estreta i llarga. Era una xicoteta ermiteta que I'han allargat, ab moltes capelles laterals. Pero malgrat acó, tot es bonico i nou.
En l'altar major hi ha un magnífic frontal de riquíssims marbres, i atres que procedixen de l'antiga església de la Companyia, d'estil barroc. Hi ha també un gran llenç de Jesús Nazareno, que procedix del Convent dels Capuxins. En la sacristía es conserva una taula de principis del segle XVI ab marc de talla del Renaiximent, que representa la Coronació de la Verge, i que sens dubte seria el remat del antic altar dedicat, com l'actual, a la gloriosa Asunció de la Verge Maria.

l a una distancia de dos quilómetres, en direcció a la Malvarrosa, hi ha una ermiteta dedica a la Purísima Concepció, modest santuari construit en lo segle XVIII, sota l'ínfluencia barroca.

Com a nota histórica curiosa, direm que l'Encubierto de Valencia, quan vollgué atacar el Palau Real, ¡ sorprendre a la Ciutat, va sofrir greu descalabre, que mermaren les seues forces, i tingué que buscar on l'amagaren en Benimaclet.

Hui trobem a Benimaclet rodejat de riquíssims horts de fresa i flors, plena l'horta de barraques, com gavines en la mar blavosa, ab espléndits i jardins ¡ alegres "chalets", casetes económiques de bonica construcció, ab parajes ideals, com el "Clot de Vera", i ab un incomparable verger que s'asoma al Mediterrani, per a alenar una mica l'aíre puríssim de la civilització ¡ la llibertat...
(Un incís: ¡Llástima que tota esta poesia siga estropeada per les fatídiques "Cámares Beccari", qu'el cerrilisme ¡ l'incomprensió d'uns polítics han situat en lloc molt próxim a este poblat.)

I a Benimaclet li cap la ditja d'haver inspirat als nostres millors artistes trevaires; ell es I'escenari de moltes págines glorioses de la nostra literatura, de la nostra poesia ¡ fins de la música..., puix no hi ha que i oblidar qu'el nostre gran músic, En Salvador Giner, compositá eixe magnífic Responso, una vespra qu'es pasejava per una de les seues pintoresques sendes, i es trova ab un enterro... Aquell dolorós espectacle en mig de l'horta viva y policromá aquells Iaments i gemecs, les campanes en lo só tan fúnebre ¡ els precs dolents ¡ reposats dels capellans, el feren escriure ¡ plasmar ab tanta armonia ¡ grandiositat eixes insuperables págines musicals del fecund mestre...
En este poble es on es respira encara l'ambient agradós i perfumat de la nit d'albaes... quan I'horta dorm i la barraca está callá, quan sols el remor de l'aigua en les séquies velles, quan eixos divins ermitoris del Treball, la Fe i l'Amor, están reposant en la pau de la nit prenyada de lirismes... surgix l'albá torta ¡ poderosa, com la nostra raga... Un poc moruns, l'amor nostre busca el misteri de la nit per a expressar a l'amada els sentiments íntims del nostre còr...
Surgix l'albá quan mor el dia... L'enamorada llauradora dorm en lo seu cuarto  modest, i somnia venturoses promesses; mentres es sent la jovenalla cantar a lo llunt... poc a poc l'estol de jovens, per les sendes florides, apleguen a la barraqueta de la novia, i quan el tabalet i la donçaína diuen, el que capitaneja la rondalla canta ple d'amor ¡ d'ilusió, ab molt de fóc en lo cór, i molta esperança en les cançons...

Els coets borratxos han besat la puríssima blancor de la barraca on viu la doncella... els gosos lladren, la rondalla desapareix, la llauradora dorm orgullosa i satisfeta... i es fé de dia...

La rossá ha cobert de perles el mant esmeraldí de l'horta valenciana...


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Poble de Benimaclet