jueves, 10 de noviembre de 2016

L'escut de Benimaclet

L'ESCUT DE BENIMACLET
Escut de Benimaclet



L'heràldica municipal estudia les característiques i història dels escuts d'armes, blasons i composicions heràldiques que els diferents ajuntaments i entitats locals ampren com a símbols gràfics per a l'expressió de la seua identitat, i que s'usen en exhibicions i actes protocolaris, per a l'ornamentació d'edificis públics, en forma de llaures heràldiques, o la de medalles honorífiques, aixina com per a la validació de documents i escrits oficials.



El fenomen d'adopció d'emblemes heràldics pels ajuntaments es remonta en Espanya, a image d'atres països occidentals, a l'Edat Mija per a més tart, i en particular durant el sigle XIX, entrar en certa decadència paralela a la pròpia heràldica. En l'últim quart del sigle XX ha supost el despertar d'un interés creixent al respecte.
Estandart de la Confraria
del Crist



En el cas de Benimaclet se conta en un escut heràldic des de la primera mitat del sigle XX. Ya apareix gravat en l'estandart de la Confraria del Crist de la Providència de 1952. 

En est escut apareixen les armes del Rei Jaume I d'Aragó(conquistador de Benimaclet), la Serra que representa a l'històrica Alqueria de Serra, el Pi que recort dels Senyors de Benimaclet als quals s'entrega el lloc de Benimaclet en el repartiment (Germans Ximeno i García Pérez de Pina) i una antorcha tot això coronat en una corona oberta com diu la tradició heràldica valenciana.



En els anys 90 una Clavaria del Crist presentà com una troballa un "escut" que presentaren com l'antic escut de l'Ajuntament de Benimaclet i que venia utilisant-se des del segle XVIII, en la creació de l'Ajuntament de Benimaclet. A partir d'aquell moment eixe escut s'ha utilisat per algunes persones de Benimaclet, en bona o mala fe, en diversos documents presentant-lo com l'antic escut del poble de Benimaclet; arribant-se en alguns moment a voler a sustituir al que tots els veïns del poble tenien com propi. Inclús apareix esculpit en la Plaça de Benimaclet i en la Capella del Crist.

Lo curiós d'este fet és que junt ad aquell “escut” hi havia un atre que va ser totalment ocultat, voluntària o involuntàriament. En cap programa de festes, publicació,... se va fer resò de l'atre “escut”. En realitat de lo que es tractava era de sagells municipals utilisats per a validar documents. En 1840 el Govern  d'Isabel II obligà als ajuntaments a que tots els documents oficials anaren sagellats, sobretot els que se referien a les Quintes, on hi havia molt de frau. Les grans poblacions que contaven en escut municipal des de l'Edat Mija el seguiren utilisant. Els pobles més menuts, que no disponien d'escut propi, adquiriren un dels 2 tipos de models o els 2. Benimaclet va adquirir un de cada. Un d'ells és el que se nos presentà com antic escut i l'atre en les armes d'Isabel II. Els dos sagells apareixen, indistintament, a partir de 1840 i no abans (mai en el sigle XVIII com se nos volgué fer creure).

 


No contents en presentar aquell sagell com a escut municipal, s'intentà oficialisar en l'Ajuntament de Valéncia. En nom de la Parròquia de l'Assunció de Benimaclet se presentà la següent solicitut:


Que en fecha 16 de Agosto de 1.993, se hallaron varias estampaciones de un sello de fines del siglo XVIII entre los fondos que el Archivo Biblioteca de esta Ciudad posee sobre el antiguo Ayuntamiento de Benimaclet. Este sello contenía el escudo que perdió Benimaclet al anexionarse a Valencia en 1.882
Todos estos documentos abarcan un periodo que va desde 1767 a 1871. El mencionado escudo aparece masivamente a partir del segundo tercio del siglo pasado en los Presupuestos Municipales (ARMARIO 154 PUEBLOS ANEXIONADOS, LEJAJO Nº 4 PRESUPUESTOS).
SOLICITA
Que el responsable de este Archivo Municipal corrobore el hallazgo y que el Ayuntamiento, pasando el presente al encargado del Patrimonio, inicie los trámites correspondientes y diligencie al Consejo Técnico de Heráldica y Vexilologia, organismo dependiente de la Conselleria de Admón Pública - Dirección Gral. Admón Local, con sede en esta Ciudad para que sea éste, quien dé legalidad al mismo y sea incluido en el Catálogo de Escudos de la Comunidad Valenciana de ahora en adelante.
Gracia que esperamos obtener porque consideramos que es justa y no dudamos alcanzar del recto proceder de V.E., cuya vida guarde Dios muchos años.
Valencia, 18 Abril de 1.994”


Llògicament l'Ajuntament no va expedir l'esperat certificat sobre l'escut ni inicià diligencies per a oficialisar un sagell idèntic a de molts més pobles valencians. En el certificat que reproduïm a continuació només digué a la persona que ho demanà que aquell sagell apareixia en la documentació a partir de 1848 y que contenia l'escut del Rei d'Aragó (res de l'escut de Benimaclet).


DON MANUEL DOMINGO ZABALLOS, SECRETARIO DE ADMINÍSTRACÍON LOCAL DE CATEGORIA SUPERIOR; SECRETARIO DE DISTRITO II DE ESTE AYUNTAMÍENTO DE VALENCIA
CERTIFICO :Que consultada la documentación perteneciente al antiguo pueblo de Benimaclet, anexionado al Municipio de Valencia por Real Orden del 3 de Febrero de 1871 y que obra en el Archivo Histórico de esta Corporación en relación con los extremos que se solicitan en la instancia que motiva este expediente y enunciados a continuación: Libros de Actas, Contribución Rústica e industrial, Registros y Presupuestos de los años 1784 a 1871, aparece en muchos de estos documentos a partir de 1848 un sello ovalado en el que figura el escudo o blasón de los Reyes de Aragón, enmarcado en una bordura cuadrilonga de base redondeada, con timbre constituido por la corona real abierta y con una cria que dice Ayuntamiento Const(itucional) de Benimaclet
Y para que conste y surta efectos donde proceda expido la presente en virtud de delegación conferida por el titular de la Secretaria General en fecha cuatro de Marzo de mil novecientos noventa y dos. con el visto bueno de la Excma. Sra. Alcaldesa, en Valencia a veinticinco de Mayo de mil novecientos noventa y cuatro.

A pesar d'obtindre esta resposta negativa respecte a que es tractara d'un escut municipal i expondre clarament que el sagell s'utilisa només a partir de 1848 (com l'atre), en moltes publicacions de Benimaclet aparegué durant molts anys que el sagell era l'escut de Benimaclet des del segle XVIII.

A continuació podem observar que atres ajuntaments valencians (Albal i Massalfassar) utilisaren els mateixos sagells, canviant el nom de la població, evidentment.





En tot cas, la llei valenciana sobre escuts municipals diu: “Les banderes i els escuts dels municipis són símbols que permeten l'identificació en ells mateixos de les colectivitats territorials i poblacions que integren el seu núcleu, arrepleguen i signifiquen les traces essencials del passat històric de cada població, resalten la peculiaritat pròpia de cada comunitat històrica”. Queda clar que cap dels sagells del segle XIX complixen en esta premissa i mai podrien ser utilisats com escuts d'un municipi. En canvi l'actual si que complix estos criteris.     



Des de Poble de Benimaclet pensem que, a pesar de que els 2 sagells antics tenen valor històric, no poden en cap cas, substituir al tradicional de Benimaclet.




1 comentario:

  1. No sabia l'història de l'escut de Benimaclet. No entenc per qué s'intentà colocar el sello com un escut... Imagine que algún interés polític tindrien. Gràcies per l'informació.

    ResponderEliminar

Poble de Benimaclet