viernes, 13 de octubre de 2017

Benimaclet, dret al descans

BENIMACLET, DRET AL DESCANS


Concentració en la porta de l'Església
Uns quants centenars de benimacleters s'han concentrat hui en la Plaça de Benimaclet per a demanar el dret al descans i acabar d'una volta per sempre en el problema del Botelló que des de fa anys afecta al nostre poble i les seues rodalies. La concentració s'ha produït de manera espontànea a través de les rets.


Una pancarta en el cartell "Benimaclet, dret al descans. Botelló fora ya" presidia la concentració a la porta de l'Església de Benimaclet, on durant la majoria de les nits se concentren els incivics que visiten la Plaça en la finalitat de beure alcohol i molestar al veïnat en sorolls insoportables fins a altes hores de la matinada.

El veïnat en la concentració
Fa un any que se creà Benimaclet Descansa, una plataforma d'internet per a defendre el dret al descans. Des d'aquell moment no ha segut possible acabar en el problema a pesar d'estar denunciant en internet i la prensa de manera insistent.

Els veïns han volgut senyalar que NO se va contra l'oci, sino contra abús i demanen poder descans com qualsevol atre veí de la ciutat de Valéncia. 

Els veïns han demanat que l'Associació de Veins s'implique més en el problema i permeta acabar d'una volta en el problema.
S'ha reclamat a la Policia Local que acodixca quan son requerits pel veïnat per problemes que ocasiona el botelló, ya que els veïns tenen la sensació d'estar abandonats per les forces d'orde públic (que reben órdens dels polítics de torn).

Un veí ha indicat que des de fa 5-6 anys estàn recollint-se firmes i que  l'Ajuntament ha passat d'elles. Se referix que l'única opció és la denuncia i la prensa. Se propon denunciar a l'Ajuntament per consum d'alcohol en via pública i a la Delegació del Govern per consum d'estupefaents, aixina com l'implicació de la Policia Nacional.

Una veïna ha demanat al veïnat que en les pròximes concentracions s'òmpliga la plaça. Se propon que cada assistent acodixca en 3 o 4 acompanyants per a donar més força a la reivindicació. Se posa com a data de la concentració el pròxim divendres 20 d'Octubre a les 21 hores en la Plaça de Benimaclet en la finalitat de recollir firmes.


Poble de Benimaclet vol fer constar que no es l'organisadora de les concentracions, pero com qualsevol iniciativa que busque el benestar dels benimacleters serà recolzada per la nostra associació.

domingo, 8 de octubre de 2017

Feliç 9 d'Octubre, dia dels valencians!

¡¡ FELIÇ DIA DE VALÉNCIA A TOTS !!



El 9 d'octubre o día de Sant Donís és el Dia nacional de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.

Encara que la conquista i formació del Regne de Valéncia no es varen culminar fins a 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrellas i el Tractat d'Elig, i el territori actual no es va unificar fins a 1851 en l'incorporació de Requena i Utiel, pero el 9 d'octubre es va triar com la data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.

La ciutat de Valéncia escomençà a celebrar l'entrada de Jaume I en l'any 1338, any en que el Consell General decidí que es festejara l'efemèrides solemnement, en una processó general i fent donació d'almoines als pobres i religiosos de les obres mendicants.

Posteriorment en el sigle XV, la festa adquirí un caràcter més alegre i des dels principals edificis de la ciutat es cremava pólvora i es feen esclatar piuletes i trons.

Els parlamentaris valencians varen plasmar l'acort per a celebrar esta festa en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982.

El "9 d'octubre" se celebra institucionalment per part del Govern Valencià, del president de la Generalitat Valenciana i d'entitats valencianistes com Lo Rat Penat, en recepcions i atres actes com la Processó Cívica de la Real Senyera en la que hui en dia a les dotze del matí del 9 d'Octubre, la Senyera baixa recta, sense inclinar-se, pel balcó de l'Ajuntament de Valéncia, mentres que se disparen 21 salves, com mana el ceremonial. Des d'ací es dirigix la comitiva fins a la Seu a on es realisa un Te Deum d'acció de gràcies (l'actual govern municipal ha decidit no passar per la Catedral, per lo que el Te Deum se realisa abans en presència de la Senyera de Lo Rat Penat) i d'ahí al Parterre on està l'estatua del Rei Jaume I i des d'allí torna fins a l'Ajuntament de Valéncia.

Previ a la Processó Cívica, Lo Rat Penat, realisa una ofrena floral a l'estàtua de Francesc de Vinatea, en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia.

També es celebra la tradicional mocadorà, que resulta ser un equivalent valencià del dia dels enamorats, festivitat que és també coneguda per Sant Donís, (Bisbe de París) per coincidir el 9 d'octubre en la celebració d'este sant.

La Mocadorà consistix en la costum de que el jóvens obsequiaren a les seues nóvies en un present que consistia en un mocador gran de seda o d'un atre teixit que, nugat per les seues quatre puntes, anava ple de fruites i figuretes de massapà. Els més rics els nugaven en una joya.

En la ciutat de Valéncia, com a acte festiu, des de l'any 2003, es celebra, per la vesprada, una entrada de Moros i Cristians, en representació de totes les Comparses inscrites en la Ciutat, recorrent la Glorieta, carrer de la Pau, carrer Sant Vicent Màrtir i Plaça de l'Ajuntament, omplint la Ciutat, durant unes 5 hores, de música i colorit.

A continuació reproduïm el Cant a la Senyera del mestre de Benimaclet, Carles Salvador:

Cant a la Senyera

Senyera!
Símbol viril de la terra,
ala amorosa en la pau,
flama vibrant en la guerra,
clam, bes i llau.

Groc d'espiga i roig de sang,
devallant del blau del cel,
fins a tu no arriba el fang,
sols arriba el sant anhel.
Senyera!
Crit i clamor
de l'amor
verdadera.

Flamejant t'he vist al vent
i te porte dins del cor;
moure fas mon sentiment,
puix que ets feta amb sang i amb or.

Senyera, símbol viril de Valéncia,
llum de la pàtria en la pau,
flama de nostra consciéncia,
clam, bes i llau.



Carles Salvador 1920



Animem als benimacleters a celebrar el dia de Valéncia i a penjar una Senyera en el seu balcó

viernes, 6 de octubre de 2017

Confusion Benimaclet 2017

CONFUSION BENIMACLET

El poble valencià de Benimaclet s'obri al públic esta fi de semana a través de 250 propostes artístiques que es desenrollaran en el carrer, en locals i en cases particulars gràcies a la quarta edició de Confusión, un festival que aúna música, dansa, art urbà i exposicions.

Els organisadors han presentat en roda de prensa l'edició d'enguany, que baix el lema "Expressa't lliurement" espera reunir a unes 10.000 persones en els 40 espais on desenrollaran les distintes intervencions des de les dèu del matí i fins a les onze de la nit el 7 i 8 d'octubre, i han llamentat que encara no disponen dels permissos municipals, pese a solicitar-ho en juny.

Segons han senyalat, l'Ajuntament els ha comunicat que els permissos estan "en tràmit" i han alvançat que en cas que no aplegaren els papers seguiran avant en el festival, puix han treballat moltes hores en la seua preparació i han implicat a molts voluntaris, artistes i gent del barri.

Ara ya "no es pot parar", han advertit per a reivindicar ademés que en la filosofia del festival figura el reclamar l'empoderament de Benimaclet i l'aposta pel carrer, on es porten a terme moltes de les propostes artístiques, per lo que renunciar a utilisar l'espai públic seria rebujar "l'essència" del Confusión.

Entre les novetats d'enguany del Benimaclet Confusión, que inclou 75 propostes musicals, 50 exposicions, 34 iniciatives d'art urbà, 25 tallers o 7 proyeccions audiovisuals, figura una campanya de concienciació per a mantindre la neteja i evitar el soroll en un barri on el botelló s'ha convertit en un problema crònic.

Per a això han elaborat un vídeo, en colaboració en l'Associació de Veïns i en la plataforma Benimaclet Descansa, on veïns del barri expliquen els problemes que sofrixen; estan difonent per les rets socials cartells a favor de la convivència, i han llogat onze banys químics que es colocaran pel barri esta fi de semana.

Ademés, este festival artístic gratuït ha apostat enguany per l'escenografia i penjarà en sèt espais del barri peces fetes en ganchillo, llana o bosses de fem que ha elaborat l'Associació d'ames de casa de Les Alcubles, dins del proyecte "Hilando vidas", i que aniran acompanyades de tallers i una exposició.

Una atra de les novetats és que han creat la cartelleria de manera artesanal, que s'ha fet a mà en papers usats que han demanat pel barri i en la que enguany predomina el color taronja, mentres que en esta edició no s'imprimiran programes de mà, que estaran a disposició del públic en internet i en una lona que es penjarà en la plaça.

Este festival, que va sorgir fa quatre anys de la mà d'un grup d'estudiants italians que vivien en el poble i es varen juntar per a compartir les seues inquietuts artístiques, invita a gent tant professional com aficionada a expressar-se lliurement, en l'únic llímit de respectar als demés i l'únic filtre d'apuntar-se a la convocatòria pública per a participar.

La plaça de Benimaclet, el Centre Instructiu Musical (CIM) o els horts urbans del barri seran, junt a algunes cases particulars, els escenaris d'un festival que busca també crear llaços en el barri i que organisen voluntaris que no cobren la seua llabor, com tampoc els artistes.


Des de Poble de Benimaclet s'alegrem de que se celebren en Benimaclet iniciatives culturals com esta i esperem que els participants siguen respectuosos en els veïns. Únicament dos observacions: Nos crida l'atenció que no estiga la pàgina web de l'event en valencià i si en anglés i italià, crec que haurien de ser més respectuosos en la llengua dels benimacleters i podria obrir-se a tot el poble de Benimaclet, pareix que algunes entitats culturals del poble no participen. Esperem que siga un èxit l'event. 

miércoles, 27 de septiembre de 2017

El Venimaqlet de Bayarri

EL VENIMAQLET DE BAYARRI



Gràmatica de Bayarri
Josep María Bayarri vixqué durant molt anys en un chalet del Carrer Germans Villalonga de Benimaclet. L'escritor, poeta, escultor i intelectual valencià va estar molt integrat en la vida cultural de Benimaclet. En l'any 1932 publicà el llibre “El Perill Català” a on denunciava la catalanisació de part de l'intelectualitat valenciana. Conseqüentment en este llibre no firmà les Normes ortogràfiques de Castelló i més avant creà una normativa trencadora per a la llengua valenciana: les Normes Quaqeres, que duen este nom per la preferència que dona a la lletra Q en lloc de C, K o QU.

Estes normes no varen tindre molta difusió i se publicaren pocs llibres seguint-les Varen ser una protesta contra la normativa imperant en la qual no estava d'acort. És molt curiós com s'escrivia el nom del nostre poble en esta normativa “Venimaqlet”. En esta normativa publicà una "Gramatiqa valensiana" i un llibre autobiogràfic, “Bayarri autoviogràfiq”, entre atres obres. En esta última obra autobiogràfica conta com varen ser aquells anys que va viure en Benimaclet. Deixem a continuació un fragment d'este llibre, respectant la normativa original encara que siga un poc dificultosa, creem que val la pena fer l'esforç de llegir-lo aixina donat el valor històric.



Bayarri autoviografiq
Pero ia vivía en la casa de Venimaqlet, qe fea qantó en “Hermanos 'Víllalonga” -aire i sol i xardínet apuntant la ègloga.

I enqara entre les puñides del moment organisárem “Jocs florals de Venimaqlet” intentant la derivasió del gust popular a la llengua en tots els sentits. Van ser estos añs d'ínsís polítiq llingüístiq moral en l'aire qe a la fi s'espesá de seqtarisme. Pero fon ”Mantenedor” un añ el diputat de “Dreta R. V.” Martí Olucha, tret d'ovrerisme qe feu vòna llavor. I poetes llorexats Xavier Casp, “Flor Natural”; i Qarles Salvador, Asíns, Baró.. entre atres.

Per eixos dies, les llivreríes mostraren “El perill catalá", qe insidí vivrant en l'anvient valensianiste qe s'uviqava sensivlement. El preventiu llivre qe prologava asiensiat i qoinsident el gran arxiver vívlioteqari inxent i sínser amiq Rafael Raga feu remor así entre els poregosos i allá i así entre próu servells monolítiqs -en eixa -qonsepsíó patriótíqa qe denunsiava el llivre- tanvé.

Se puvliqaren molts artiqles d'informasió i qrítiqa.. lliteraria, pero ningú de inpuqnasió qe… s'entreqreuava en algunes qonvèrses.
Els alegats del “Perill catalá” están vergoñosáment vixents. Qovexen.

Desenpalagant la pròsa' vindiqatíva,- …polèmiqa del “Períll catalá” venía a tal fervor patriòtiq el llivre de vérsos, d'este qinqéni, “Valensía, Valensia, Valensia”, qe talment era posar a nivell d'oqtosílaus -ensesos i-endeqasílaus tonants aqelles qonviqsions.

“Pera ofrenar... tota glòria a Valencia sempre, per sempre germans valencians, activitats del servell i del múscul, fictes i fortes que signen els cants

viernes, 22 de septiembre de 2017

L'Escola en Benimaclet

L'ESCOLA EN  BENIMACLET 

Escola de Donya Carmen Crespo prop  de l'any 1923
No és fins a mijans del segle XIX quan comencen a construir-se en Valéncia coleges públics en els pobles. Fins ad eixe moment els coleges només estaven en les ciutats i, principalment, en mans de les órdens religioses. En l'Ilustració comença a generalisar-se el sentiment de l'importància de l'educació de la població i ya entrat el segle XIX comença a generalisar-se com a servici públic.

A pesar d'açò, les escoles públiques havien d'estar sostingudes econòmicament pels pares. Els mestres eren pagats pels ajuntaments (és a dir, pel poble) que a finals del XIX encara no estava generalisada l'educació en Benimaclet i existien molts chiquets analfabets. A banda les dificultats econòmiques de l'Ajuntament de Benimaclet per a mantindre als mestres va ser la norma en els últims anys de vida d'est ajuntament.

En aquells temps existien dos escoles municipals, una per a chiquets i una per a chiquetes. A principis del XX ya s'han generalisat les escoles i l'educació obligatòria. Se construix una escola en l'Horta, en Vera i el poble dispon de varies. En aquells any destaca el mestre Ventura Pascual en chiquets i Carmen Crespo en chiquetes. La República generalisaria encara més l'educació, tant de chiquets com de chiquetes (que en moltes ocasions se les havia privat de l'ensenyança).

Carles Salvador, Mestre de Benimaclet
La posguerra va estar caracterisada per la penúria i l'escassea, i es va notar en el camp de l'escolarisació, que adolia de falta de centres educatius ben equipat (patis d'espargiment, polideportius, gimnasis, etc.) i de mijos pedagògics (biblioteca, laboratoris, manualitats...). Esta falta de mijos era suplida per l'art didàctic i l 'esforç tenaç dels mestres d'aquella época.

La seua acció educativa se dirigia no només a instruir, sino a educar (en hàbits, valors humans, urbanitat...). Destacaren aquells anys mestres com Carles Salvador o Dolores Marqués.

Per a chiquets, les escoles nacionals o, com es dia llavors, “del Govern”, es trobaven en la planta alta de la Cooperativa de Consum “La Prosperitat”, carrer Emili Baró, nº 42 (cantó a Manuel Castellano); contava en quatre aules destinades a l'ensenyança primària.

Per a chiquetes, i també per a este nivell d'ensenyança primària, existien dos centres docents municipals: un ocupava la primera planta de l'edifici situat en el carrer Valéncia (hui Baró de Sant Petrillo), nº 32 (casa que va ser derribada), era coneguda en el nom de “la Costura”, per dedicar-se a l'aprenentage junt als números i a les lletres- de “llabors”, i un atre s'ubicava en els baixos de la casa
construïda en el carrer Emili Baró, número 19 (edifici derruït fa pocs anys). Esta escola contenia tres aules i tenia la particularitat de gojar d'un pati de recreació per a les alumnes.

L'ensenyança secundària (que comprenia sèt anys de bachillerat) s'iniciava als onze anys, i per a poder cursar-la calia matricular-se be en Coleges reconeguts de la ciutat (Salesians, Escolapis, Maristes, El Pilar...), O be en l'Institut “Lluís Vives” del carrer Xàtiva de la Ciutat de Valéncia. Per la seua proximitat molts dels jóvens benimacleters varen anar als Salesians del camí de Trànsits.

També cal consignar l'escola privada -o particular- de la bona mestra Donya Carmen Crespo, en el carrer Valéncia número 52, que, en l'ajuda de la seua germana Teresa, va realisar una gran llabor pedagògica en els chiquets i chiquetes que allí acodien per a iniciar-se en la llectura i en l'escritura, i passar en acabant a atres nivells de coneiximents.

A partir de la década dels anys 60, el poble de Benimaclet comença a créixer de manera exponencial. L'expansió demogràfica va fer necessària la construcció de nous coleges.

- L'Acadèmia del Musical, cridada aixina per estar situada en la planta alta del Centre Instructiu Musical, fea de pont entre l'Ensenyança Primària i el Bachillerat, segons el Pla llavors vigent. Preparava també per a l'ingrés en l'Escola de Magisteri.

- L'Acadèmia Rubio, que va edificar un colege en el carrer Soletat Doménech, número 12, en vàries aules i pati de deports. Va alcançar gran renom a causa del seu bon fer pedagògic. Als pocs anys de la seua implantació va canviar de titular, adquirint-la els Pares Claretians.

- Les “Escoles Parroquials”, situades en la planta primera del Cassino Parroquial, en el carrer Valéncia número 19. Contenien tres aules, i utilisaven el frontó com a pati de recreació. Pertanyien a la Fundació Diocesana de Centres d'Ensenyança.

Colege El Claret de Benimaclet
- En l'any 1962 els claretians se feren càrrec del Colege el Claret, carrer Soletat Doménech, nº 12.

- També en els anys 60 Don Jesús Vea obrí un colege en el carrer Peris Mencheta, es tractava d'un centre humilde, pero junt en els atres que aparegueren en aquells anys ajudaren a solventar el problema del babyboom dels anys 60.



- Per aquells anys també es fundà en el carrer Enric Navarro l'Acadèmia Balaguer, gestionada pels matrimoni de D. Jesus i Dª. Enriqueta i que en en els anys 70 s'amplià i translladà a uns baixos del carrer Sant Columbà en el nom de “Centro de Estudios Benimaclet”. Al jubilar-se Dª. Enriqueta va tancar i  ya en els 2000 se convertí en escola infantil que actualment està tancada.

- En 1978 se translladava a Benimaclet el Colege “Sagrada Família” (Patronat de la Joventut Obrera) que ocupava els terrenys de “Nuevo Centro” junt al Riu Turia. En Benimaclet se situa en el carrer Ricart Sanmartí i actualment és l'únic centre de Benimaclet que dispon de tots els nivells educatius des d'Educació Infantil fins a Bachillerat.

Inauguració del Colege Pare Català de Benimaclet
- En l'any 1979 és va inaugurar el Colege Públic “Pare Catalá” en els terrenys que deixà per al Poble de Benimaclet el que fora rector, Francesc Català i Boscà.

- En 1984 se construí el Colege Públic “Carles Salvador” en el carrer Poeta Altet, número 10.

- En 1991 Benimaclet va conseguir el seu primer Institut d'Ensenyances Miges el “Francesc Ferrer i Guàrdia”, en el carrer Emili Panach. Fins ad aquell moment els jóvens de Benimaclet havien d'anar a un Institut situat fòra del poble, el més pròxim era el “Benlliure” en el carrer Alboraya.

- En l'any 2000 s'inaugurà el Colege Públic Municipal de Benimaclet, en el carrer Arquitecte Arnau i que venia a sustituir a tots els locals disseminats per Benimaclet en baixos i locals poc apropiats per a l'ensenyança (baixos del carrer Hipòlit Martinez, Germans Villalonga i Emili Baró)


- En l'any 2005 se construí el ou Institut Ensenyança Secundària “Rascanya”, prop de l'Avinguda Germans Machado (Ronda Nort).


Benimaclet reclama el seu institut

Nou Colege Municipal de Benimaclet

Orla del Colege PJO 1990
Colege Munipal de Benimaclet (Emili Baro) 1979-80. Professora M. Paz Zaragoza

Escola de chiquetes Donya Carmen Crespo

Escola de chiquets de Don Baldomero 1935

lunes, 18 de septiembre de 2017

Video resum Festes Patronals 2017

VIDEO FESTES PATRONALS 2017

Poble de Benimaclet te el gust de compartir en els seus seguidors el video resum de les Festes Patronals 2017 de Benimaclet.

Agraïm la colaboració d'aquells que han aportat fotografies: Vicent El Rojet, Jaume Senent, Angel Salvador, Fiestas de Benimaclet...



domingo, 17 de septiembre de 2017

Dos vares de medir

DOS VARES DE MEDIR

Mercat Medieval 2017
Hui acaben les nostres volgudes Festes Patronals. Durant estos vora 10 dies, des del dia del Pregó fins al dia del Crist, el poble de Benimaclet ha vibrat en la seua festa. Els benimacleters hem pogut escoltar concerts, assistir a cavalcates, passejar per un mercat medieval, recórrer l'horta de Benimaclet durant la romeria dels Sants de la Pedra i participar dels actes religiosos en honor als patrons de Benimaclet.



Ahir la Policia Local de Valéncia va passejar-se pel Mercat Medieval demanat la documentació a les distintes casetes del mercat. Varen solicitar permissos, DNI, altes en la seguritat social... Per la nit la Policia tornà a presentar-se en la Plaça de Benimaclet i va impedir que començara la verbena a les 23 hores, mentres no se li entregara els permissos de l'Ajuntament. Fet que va atrassar l'inici de la verbena més de 30 minuts.

En els dos casos (Mercat Medieval i Verbena), se presentà tota la documentació solicitada en regla.

Des de Poble de Benimaclet nos pareix molt be que la Policia vigile que es complixca la llei i se tinguen els permissos. Pero solicitem el mateix zel per banda dels agents de la Policia Local quan se celebren atres actes en el nostre poble, especialment aquells que son molests per al veïnat i que venen patint-se des de fa molt de temps, sense que s'haja posar encara solució.

El dia del Crist en Benimaclet

EL DIA DEL CRIST EN BENIMACLET



Hui, tercer dumenge de setembre, celebrem en el Poble de Benimaclet "el dia del Crist" (moltes voltes castellanisat "dia del Cristo". Tots els benimacleters, devots o no, sabem de l'importància d'este dia en totes les cases d'este poble (encara que molts ya no vixquen en el nostre poble). Els nostres majors nos transmitiren l'importància d'este dia. Podriem dir que en les llars dels benimaclets el dia del Crist és el segon dia més important, llevat del dia de Nadal.




El dia del Crist, és un dia de festa solemne. Els més devots acodixen a la Missa major del Crist a les 12 i mija. En les llars de Benimaclet se celebra en un solemne dinar familiar especial (principalment paella), rematada en dolços per a l'ocasió (en els últims anys s'està fent habitual la tortada de Benimaclet del Forn de Cuenca). Les famílies s'unixen per a celebrar la festa gran de Benimaclet. En acabant d'una bona sobretaula ve la preparació per a la processó del Crist, que comença a les 19:30 des de la Plaça del Poble recorreguent els carrers de Murta, Frederic Mistral, Alegret, Baró de San Petrillo (Carrer Valéncia), Enric Navarro, Frederic Mistral, Murta i acaba en la Plaça de nou. Mils de benimacleters acodixen com a públic a vore-la.



L'advocació de Crist de la Providència s'utilisa en Benimaclet fa més de 200 anys. La Divina Providència és el terme teològic que indica la sobirania, la supervisió, l'intervenció o el conjunt d'accions actives de Deu en l'auxili dels hòmens. La Providència consistix en la curació eixercitada de Deu en les comparacions d'això que existix. Representa, per una atra part, divina gràcia d'eixa voluntat als quals cada cosa és recta d'un just manament.


L'actual image del Crist de la Providència de Benimaclet és de l'any 1953 ya que l'anterior va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola.

¡¡Moltes felicitats a tots els benimacleters i benimacleteres!!

viernes, 15 de septiembre de 2017

Calderes 2017


LES CALDERES

Des de bon de matí del Dissabte 16 de Setembre en el Carrer de Sant Esperit de Benimaclet (junt a la Plaça del Poble) estaran cuinant-se les Calderes d'Arròs en fesols i naps. 

A les dos de la vesprada se dispararan les vintiquatre salves d'Honor als Sants Patrons (Adbó i Senent, els Sants de la Pedra) que donarà pas al repartiment de les tradicionals CALDERES en la Plaça de Benimaclet per a tot el veïnat.

Enguany els clavaris han preparat 4000 racions d'arròs en fesols i naps.

L'arròs en fesols i naps és un plat típic valencià que se cuina en moltes localitats de l'Horta de Valéncia, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa, és conegut també en alguns llocs en el nom de "caldera" o "arròs junt". Tot i ser un plat típic de l'hivern, per ser molt contundent, és molt comú fruir-lo en les festes dels pobles cuinat en grans quantitats (15 o 20 calderes) convertint-se en un acte festiu multitudinari.

Tradicionalment se cuina en un calder alt i metàlic, portant-se a ebullició a força de llenya, normalment de taronger o garrofera, necessitant-se prou hores per a la seua cocció. Els ingredients bàsics per a la seua elaboració són el porc, fesols, naps (que han de ser de la varietat "nap i col") i l'arròs. També pot incorporar-se carn de corder a banda de la del porc o botifarres de ceba.

Hi ha variants locals, ya que com més al Nort de la comarca de l'Horta es puja és costum substituir part de la carn de porc per boví per a que el resultat final siga menys greixós, i en atres zones pròximes a la comarca de l'Horta, com Camp de Túria, els fesols solen ser substituïts per garrofó.

jueves, 14 de septiembre de 2017

Himne del Crist de Benimaclet

HIMNE EN HONOR DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA PROVIDÈNCIA DE BENIMACLET

Versió en castellà



Ya la cruz en los aires tremola
Y a la lid, nos incita a marchar,
¡Viva Cristo! cruzados valientes
Con el alma, un himno entonad.



Si Luzbel con sus garras quisiera
De este pueblo la fe arrancar
Acudid al Patrono fervientes
Es Jesús, quien os ha de salvar.



Como atletas del Rey soberano
Por su causa, venid ya a luchar,
Que por seña de vuestra victoria
Su bandera vereis ondear.



Nuestro Cristo cual padre amante
Providencia, se viene a llamar
No temais y marchad adelante
Si al orco quereis derrotar.



R. P. José María Zaragozá Barber




Proposta  de traducció a la llengua valenciana


Ya la creu en els aires tremola
I a la lliça, nos incita a marchar,
¡Vixca Crist! croat valents
En l'ànima, un himne entoneu.



Si Lusbel en les seues garres volguera
D'este poble la fe arrancar
Acodiu al Patró fervents
És Jesús, qui vos ha de salvar.



Com atletes del Rei sobirà
Per la seua causa, vingau ya a lluitar,
Que per senya de la vostra victòria
La seua bandera voreu onejar.



El nostre Crist com pare amant
Providència, es ve a cridar
No temau i marcheu avant

Si a l'ogre voleu derrotar.

lunes, 11 de septiembre de 2017

Romeria dels Sants de la Pedra 2017

ROMERIA DELS SANTS DE LA PEDRA DE BENIMACLET

Hui dilluns s'ha realisat la tradicional Romeria dels Sants de la Pedra de Benimaclet.

Tradicionalment la festa dels Sants de la Pedra (Sants Abdó i Senent) la organisaven els llauradors de l'Horta de Benimaclet, que encara que administrativament depenien de la Partida de Sant Esteve de la Ciutat de Valéncia, eclesiàsticament eren de Benimaclet.

Encara que en el santoral apareix Sant Isidre com el patró dels agricultors, la tradició valenciana sempre s'ha encomanat a Abdó i Senent com a protectors dels cultius. Són dos dels sants més característics i tradicionals del santoral valencià, coneguts com els Sants de la Pedra, solen ser els que medien entre les inclemències del temps i els agricultors. La celebració és cada 30 de juliol, encara que en Benimaclet s'ha transladat al mes de Setembre per a celebrar-ho junt en les Festes Patronals.

 Encara que el seu orige i la seua història és incertes, s'apunten a que eren dos germans perses que es varen vore perseguits per l'emperador Deci a la seua arribada a Roma, qui els va obligar a renunciar als seus ídols. Ells varen reconéixer com a únic senyor a Jesucrist i per això varen ser martirisats. El seu patronat els porta a diferents diòcesis o localitats, en Valéncia són patrons de Benimaclet, Torrent, Simat de la Valldigna o Sagunt entre uns atres. Entre els sigles XVI i XVII es varen convertir en patrons de l'agricultura, tradició que perdura en les nostres terres.

Siga com siga, són dos sants de clara tradició valenciana i que marquen la mitat de l'estiu, ya que en honor a ells es realisen festejos, misses i atres actes que nos recorden que tenim dos guardes per a garantisar el treball dels llauros en els camps de cultiu valencià.

L'acte de la Romeria sol començar a les 20:30 hores se traslladen Els sants patrons acompanyats de la tradicional Dolçaina i Tabalet partint des de la Plaça del Poble de Benimaclet en direcció a l'Ermita de Vera. A continuació els seguixen el grup de Clavaris que en eixides de lux mostraven el color, la llum i la pólvora valenciana mostrant l'essència i personalitat del caràcter valencià. A continuació els Sants Patrons, Abdó i Senent en un tractor eren traslladats a l'Ermita de Vera i seguidament el fervor i la devoció dels veïns de Benimaclet acompanyaven als Sants.




Este trasllat és molt peculiar ya que recorre l'antiga horta de Benimaclet (lo que queda) fins a aplegar a la partida de l'Ermita de Vera i recorrerà el tradicional Camí de Farinós fins a aplegar a l'Ermita de Vera, a on queda la poca Horta que perviu en Benimaclet.
La singularitat de l'acte i l'essència d'un antic poble agrícola mostra l'essència d'un poble que no vol perdre les seues tradicions i que en l'arraïlat caràcter valencià realisa este trasllat.




El dimarts se realisa el camí invers pel antic camí de Vera i de les Fonts (hui Universitat Politècnica de Valéncia en la qual seran rebuts per les autoritats acadèmiques) . Esta visita és deguda a que la Politècnica es troba en el terme de Benimaclet (i va ser responsable de la desaparició de gran part de l'Horta de Benimaclet) i en recort a això en la pròpia universitat hi ha un lloc a on hi ha una placa a on se fa referència ad això i que rep el nom de la plaça del trasllat. Ademés la bellea i el simbolisme d'esta passà és únic i es realisa en antorches passant, abans d'arribar de nou al poble, pel Cementeri de Benimaclet, en recort dels antepassats de Benimaclet.

domingo, 10 de septiembre de 2017

A Vós, Mareta

LA MARE DE DEU D'AGOST

Mare de Deu d'Agost de Benimaclet
El segon dumenge de Setembre Benimaclet celebra la festivitat de la Mare de Deu d'Agost. Tradicionalment la festa se celebrava el 15 d'Agost i era organisada per dones casades del poble. Per les costums vacacionals, a finals dels anys 60 del segle passat la festa passà a celebrar-se en la data actual per a que poguera participar més gent. Al passar a la nova data les festes es junten en les del Crist, quedant una semana i mija de Festes Patronals de Benimaclet.


Per a commemorar la festivitat de la Mare de Deu d'Agost de Benimaclet, l'amic i veï de Benimaclet, Adrià Jaén i Cuenca nos ha enviat un poema que du per títul “A Vós, Mareta” i que a continuació reproduïm:


A Vós, Mareta

A Vós, Mare de Déu, vos escriuria el més bell dels poemes però, en recordar la vostra excelsa bellesa i la vostra immaculada perfecció, l’art dels ritmes i de la mètrica s’esvaïx i les rimes es perden entre les moltes paraules gentils que intenten descriure la vostra puresa. Beneits poetes que han aconseguit trobar versos dignes de la vostra íntegra figura! Em tem, Mareta, que no tinc el do de la lírica.

A Vós, Mare de Déu, vos edificaria el més gran dels temples però, en recordar la vostra sublim senzillesa i la vostra natural humilitat, cauen els murs de la meua supèrbia i entenc i comprenc que no hi ha major temple que el cor d’un bon cristià. Beneits aquells que fan del seu cor el vostre temple! Em tem, Mareta, que no tinc la virtut de l’arquitecte.

A Vós, Mare de Déu, vos cantaria la més màgica de les cançons però, en imaginar la vostra tendra mirada i la vostra calorosa presència, perd l’entonació i desafine encisat per la vostra bondat. Beneits els àngels que canten les vostres glòries junt al Pare i el Fill, beneit el seu cantar! Em tem, Mareta, que no tinc l’art de la romança. 

A Vós, Mare de Déu, vos lliure el meu cor meravellat que, al vostre costat, farà dels seus batecs el millor dels poemes, de la seua diligent constància el més grandiós dels temples i del seu pur i ver amor la millor de les cançons. Beneïda sigueu Mareta! Beneit sia el fruit del vostre ventre! Beneit aquell que vos ama i veu en Vós un exemple de fortalesa, puresa i lleialtat! Beneit este poble de Benimaclet que mai no es cansa de contar i fruir les vostres gestes!

A Vós, Mare de Déu, tot l’amor d’este humil poble d’horta que cada setembre engalana els carrers i els cors per celebrar-vos.


Adrià Jaén i Cuenca
Veí de Benimaclet

sábado, 9 de septiembre de 2017

Poble de Benimaclet complix 1 any

POBLE DE BENIMACLET COMPLIX 1 ANY


Mai haguérem imaginat que la nostra iniciativa de crear un moviment que tinguera com objectiu recuperar la memòria de Benimaclet haguera durat més d'un any.

Hui, un any més tart, en més de 133000 visites al nostre blog, més de 2200 amics en Facebook i vora 1 milló de persones alcançades en Facebook on cada una de les nostres publicacions té uns 10000 impactes no podem més que estar un montó de satisfets.

Va ser un naiximent com a reacció a una situació de desesperació que vivia el nostre poble, pero la vostra acollida ha fet que hajam vingut per a quedar-nos. La resposta dels benimacleters ha segut molt bona i ací anem a seguir en tot vosatres.


Durant est any que duem en la ret hem donat a coneixer:

- Molts personages de Benimaclet: Carles Salvador (la curiositat de les seues dos morts, l'ensenyança del valencià, poesies,...), Emili Baró, Eduart Buil, els alcaldes de Benimaclet (Pasqual Jovaní, Miquel Cuenca o Salvador Almenar), Don Diogenes López Mencho (mege de Benimaclet), La farmaceútica (Donya Adelina Montesinos), Francesc de Vinatea (Senyor de Benimaclet i héroe valencià)....

- Fets històrics de Benimaclet: La riuada del 57, els atentats en1934, la fundació de Benimaclet, els contrabandistes de Vera, L'estància de l'Encobert en Benimaclet o la Rebelió de les Mones en Benimaclet durant el racionament del franquisme.

- Comerços tradionals de Benimaclet: El tostador de café Lobreca, la llibreria La Traca, Les Orchateries de Benimaclet,...

- Les festes tradicionals de Benimaclet: Les Festes Patronals, Els Sants Patrons Abdó i Senent, Les antigues festes de Sant Lluïs, les Festes de Sant Antoni de Pàdua, la benedicció dels animals per SantAntoni del porquet en Vera,..

- Hem publicat un llibre “Nits de bodes” de Vicent Blasco Ibàñez, que inclou el conte original en castellà i la traducció al valencià. Un conte ambientat en el Benimaclet del segle XIX.

Per a enguany tenim com objectius continuar en la promoció de l'història i tradicions de Benimaclet, publicar més actualitat sobre el nostre poble, aumentar la nostra llista de colaboradors i intentar fer algun acte públic.


¡Moltes gràcies a tots els que nos haveu llegit durant est any! 
Poble de Benimaclet