En tots els pobles la
gent era coneguda en malnoms que be s'associaven a una família o a
un individu; Benimaclet no va ser una excepció i els malnoms eren
habituals tant en el poble com en l'horta. Qualsevol fill de
Benimaclet és capaç de recordar molts d'ells, inclús posar cara
molts dels que encara estan vius.
Segons el Diccionari
General de la Llengua Valenciana un malnom és un nom o renom que substituïx al d’una
persona fent referència a alguna qualitat que la caracterisa.
Generalment, per a
ningú és un problema el portar un malnom, encara que hi ha gent que
no accepta de bon grau el malnom que se li ha posat i per a alguns
pot arribar a ser un insult el que se'l nomene en ell. La nostra
intenció no és de cap manera reviure els malnoms ni fer mal a
ninguna persona, només retraure de la memòria un patrimoni del
poble.
Els malnoms formen part
del patrimoni d'un poble. Els malnoms que a continuació nomenarem,
són, sense dubte, un retrat de la societat d'un moment; el reflex de
la vida d'un poble, d’una comunitat de gent que conviu, que
necessita identificar-se d’alguna manera i que ve transmetent-se de
pares a fills des de generacions molt lluntanes i que nosatres hem
d’estar ben orgullosos de dur-los i fer tots els possibles per a
qué no desapareguen.
En atres temps els
malnoms servien per a identificar d'una manera ràpida a qualsevol
persona del poble, sense necessitat de conéixer el seu nom o els
llinages. I no només a la persona, sino a tota la seua família.
Inclús la casa (alqueria o barraca) podria pendre el malnom (casa
Collonis, casa el Figuero,..). Desgraciadament durant els anys 70 del
segle passat la falta d'integració dels nouvinguts a Benimaclet va
fer caure en desús estos malnoms.
Hui en dia, els malnoms
han quedat només per a les persones més majors i alguns nostàlgics.
Pero la veritat és que tampoc coneixem el nom de la majoria de la
gent del nostre carrer, quan volem parlar d'algun d'ells a una atra
persona no sabem cóm referir-nos ad ells.
Podem distinguir tres
tipos de malnoms, segons els motius que els hagen generat:
Motius culturals:
establixen una relació en els treballs o hàbits de les persones.
Motius de caràcter:
s’instauren basant-se en els aspectes físics o morals de qui es
parla.
Malnoms anecdòtics:
són els més numerosos, s'establixen per qualsevol cosa dita o
succeït.
Una característica
important és la transmissió hereditària dels malnoms; en moltes
ocasions passen de pares a fills encara que en estos no es donen les
característiques que feren aplicar-los als seus antepassats. D'ahí
que de vegades els malnoms no siguen els més apropiats i això es
veu molt clarament en aquells que són nom d'ofici o en els
descriptius. A voltes el pas de pares a fills du que el malnom se
convertixca en un diminutiu (per eixemple la Sagala a la Sagaleta). I
si passa de pare a filla pot feminisar-se (el Chocolater a la
Chocolatera) o no (el tio Collonis a la tia Collonis).
En moltes ocasions el
malnom va acompanyat de l'artícul “el” o “la” (Vicent “el
Roig”, la Chocolatera o el Figuero). Pero en l'horta també era
comú que precedira al malnom la paraula tio o tia (la tía Collonis,
el tio Sija,...). També es comú en Benimaclet que els malnoms
masculins afigguen una -o a la paraula valenciana (per eixemple: Chocolatero.
En Benimaclet hem replegat tots estos malnoms, classificats segons el tipo:
Malnoms professionals o
aficions: L'Oliver/l'Olivera, el Jardiner, el Coloquiero, el Chocolater/la
Chocolatera, el Llanterner/la Llanternera, l'Escolà, l'Organiste, l'Alcalde,
Pallero, el Lletero, els Olivers, el Sastre, el Fugitivo, el
Practicant, la Gallinera, la Platanera, el Soldat, el
Frare/la Frara, el Santero, la Foguerera, el Campanero, el Caragolero, casa el Forner, Buscarruidos, la Barbera, el Lejiero.
Malnoms d'aspectes
físics o caràcter: El Rullo/La Rulla, El Roig (Vicent el Roig), Reyet, Els Frescos, Coll (Roig el de Coll),
Costella, el Famós, El visco/ el visquet, el Moro, el Gangós, casa
Barba, Cercolat, casa el Bessó, Pena, Blanquet, Patilla, tio Correguda,
Chepa, el Bobo, la Sagala/la Sagaleta, la Blanca, Bella, Pino, Moino, Mimbrales, el Raspa, casa Fosques, Pelillo, la Chata/el Chato, casa el Cabut, Viçantico el Negret, El ratat/La ratà (afectada de pigota).
Malnoms d'orige o
toponímics: La Torrentina, els Russafencs, el Moret, la Churra, la Serrana, la Madrilenya, el Churret, Quiquet de la carretera, Lluïs de la plaça, L'Alemana.
Malnoms procedents del
nom o llinage: Casa Clemència, tio Cheroni, casa Belloch, Andreuet,
tio Blayo, casa Patricio, casa Bens, tio Malaena, tio Penino, casa
Patach, casa Tello, Bolea, casa Sarso, Chusepa, tia Sola, casa Pacalet, Colau,
la Pepona, tio Berlanga, casa Bayarri, casa Monrós, casa Cortina, Casa March, tio Roque, tio Boro el de Lluch, casa Vivó, casa Jaume d'Esteve, casa Ximeno.
Malnoms referents a
aliments o mejars: El Figuero, el Pernil, el Cebo, Rosquilla, Tomateta, Meló (cine Meló), tio Llimeres.
Malnoms referents a
animals: el Pardalico, Cucala, el Borriquillo, Puça, el Talpó, Rata, el Potro,
Caragolet, Tonyina, casa el Polit, el tio Burra.
Malnoms referents a
objectes: Els Creus, casa el Saco, casa Tabal, Caldera, el Guitarra, el Colilla, Casaca, la Bola (forn de la Bola), Chispa, el Carro, el Pi, casa Tacons, tio Sija, casa Chacó, Gasparet de les culleretes
Malnoms referents a atributs: Parrús de dalt, Parrús de baix, Parrús del mig, tio Collonis,
Malnoms d'orige
desconegut: Chapí, el Ponderó, Chunsa, tio Pichol, Currele, tia/tio Collonis,
Agranes, casa Uere, Mos de Ruc, Burga, casa el Marro, cas Tols, Cachap, Con-Ole, el Cagueto, Purna, Cafís, Güenso, Cremonet, tio Guerra, casa Cataquisa, Vares,
Carrucha, tio Cagarsenit, Ruix, Chestano, Chima, Garenyena, casa Calin/Calina, Totarreu,
Si algú coneix més, per favor que nos els passe a benimacleters(arroba)gmail.com