EMILI BARO, POETA I ACTOR DE BENIMACLET
Emili Baro i Bori va náixer el dia 3 de juny de l'any
1899 front a la casa del famós pintor Ignaci Pinazo, en el carrer
Morvedre de Valéncia. Fill de Mariano Baró Martínez ¡ Dolores
Bori Escuder, germana del rebesyayo de l'escritor Carles Bori. Va
tindre tres germans: Mariano, Paco i Lluís. Ell era el tercer.
Va cursar estudis en les escoles dels
salesians a on se va preparar com a enquadernador. Eixa fon la seua
professió, desempenyant-la en l'editorial Guerri.
Feu el servici militar en Àfrica
durant la guerra contra el Marroc als 22 anys. La seua padrina de
guerra" fon la dona de Vicent Blasco Ibañez, Na María Blasco,
per l'amistat que tenien les famílies des de temps en darrere.
Va contraure matrimoni el dia 10 de
setembre de 1927 en Irene Tramoyeres Lliso, natural de Benimaclet.
Tingueren dos filles, Pilar i Amparo. Durant la guerra treballava en
Guerri, situada en el marge dret del riu. Tots els dies al mig dia
creuava pel pont d'Aragó per a anar a dinar en la seua dona en un
banquet de l'Albereda.
Un fatídic 24 de setembre de 1936 una
furgona de milicians el va detindre mentres anava a buscar a Irene,
obligant-lo a pujar al vehícul se l'endugueren per la carretera de
Torrent i en un camp li llevaren la vida furtant-li el seu rellonge
d'or i una dent del mateix valiós metal.
Emili i Lo Rat Penat
Com a lliterat va tindre una estreta i
curta relació en l'entitat cultural valencianista (per la seua
prematura mort). Les primeres notícies que se tenen d'Emili en
relació a Lo Rat Penat és que se va incorporar a les Joventuts de
Lo Rat Penat i al poc de temps, en giner de 1932, va ser nomenat com
a president de la Comissió Permanent de Teatre als 33 anys d'edat.
Durant la temporada teatral Emili conseguix recaptar una bona
cantitat de diners, conseguint 27 pessetes front a les 12 que suponia
el gast del montage d'una representació.
Degut ad est èxit, en 1933 se va crear
una Escola Dramàtica i Declamatòria, tenint com a director a Emili.
El 24 de giner del mateix any i a conseqüència de conéixer-se les
normes ortogràfiques del 32, en les que l'entitat no va participar
en l'elaboració, pero si les acceptà donat el seu caràcter
provisional, uns socis protestaren no estant d'acort fent un escrit
que firmaven Emili Baró Bori i Nicolau Primitiu entre uns atres.
En el lema ¡Vinatea! va guanyar el
premi de la Viola d'Or en els Jocs Florals de 1934, als 35 anys
d'edat. En 1936 entrà en la Junta de Govern com a Vicesecretari
primer, pero degut a l'inici de la Guerra Civil tot quedà paralisat.
Lo Rat Penat continua en una nova junta, degut a que se va desfer
l'anterior per motius polítics. En 1939 Lo Rat Penat se va llamentar
de que dos membres de la junta de 1936, Carles Sarthou Francesch i
Emili Baró Bori, no pogueren tornar per a incorporar-se de nou a la
seua amada entitat valencianista.
Emili, artiste
Home d'una fe catòlica, va tindre
molta relació en la Parròquia de Benimaclet. Per a la qual va
crear, i ell mateix cantà en el seu temps, Les campanes del meu
poble, Mater Dolorosa (pregària a la Mare de Deu dels Dolors) i “Los
siete dolores de la Virgen” que encara hui se poden escoltar en
Benimaclet en el septenari a la Verge l'última semana de Quaresma.
Se te constància de lo pla i senzill
que va ser i que eren molt celebres les seues actuacions còmiques.
N'Emili Mª Aparicio, presbiter, parlà en el seu moment de Emili
recordant que entrà en la Companyia de Teatre del Patronat de la
Joventut Obrera en 1928. S'anava a representar “La Canción del
Olvido” i a quatre dies de l'estrena un actor còmic se va ficar
indispost; i Emili el va substituir en un gran èxit, passant a
formar part del quadro escènic ya definitivament. Tan pronte fea de
pastor en els belems vivents, com interpretava a Perico en “La
Dolorosa”. Tot açò demostra lo polifacètic que va ser.
La Companyia de Teatre de Pepe Alba el
va tentar en moltes ocasions per a contractar-lo en ofertes de
professional ben remunerades, mes Emili les va rebujar totes per ad
ell era més important la família que l'èxit personal.
Les seues poesies i les seues relacions
en l'art de la divina Talia se desenrollaven en la seua llengua
materna, la Llengua Valenciana, a la que tant va voler i per la que
s'acostà fins a Lo Rat Penat per a compartir la seua inquietut en
uns atres artistes de l'época.
En 1965 els seus germans varen publicar
un llibre pòstum en el títul de “Manollet de Poesies”.
Benimaclet li dedicà una avinguda,
l'antic camí que conduïa a Alboraya. Hui s'ha convertit en uns de
les principals artèries de Benimaclet.
Font: Programes de Festes de Benimaclet.
Font: Programes de Festes de Benimaclet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario